“El millor máster en ciberperiodisme és passar-se dues setmanes mirant la web de la BBC”

La setmana passada vaig assistir a una interessant conferència del professor Ramon Salvatierra sobre tècniques de redacció a Internet, en el marc de les jornades 10 en Comunicació organitzades per l’ESCACC.
El conferenciant va començar preguntant a una audiència formada per periodistes de mitjans com El Periódico, La Vanguardia BarcelonaTV, TV3 o Com Ràdio, si té algun sentit parlar de “redacció periodística a Internet al 2010”? Per respondre a aquesta qüestió, Salvatierra es va remetre a l’origen etimològic de Regidere/reagere que vol dir “compilar, posar en ordre”, per assegurar que la ciberedacció és precisament “posar en ordre elements multimèdia”.
Després de definir els diferents tipus de llenguatge multimèdia existents actualment (text, so, imatge) i anticipar els què vindran (tàctils, olfactius, del gust), va recordar que tots aquests ingredients que estem utilitzant a Internet ja existien en altres formats. Així em va robar el cor quan va posar com a exemple d’hipertext el llibre Rayuela de Julio Cortázar, un dels llibres més importants en la meva vida i que té la peculiaritat que es pot llegir de diferent forma: del capítol 1 al 155 en l’ordre lògic de qualsevol llibre, o seguint un “tablero de dirección” que proposa un altre ordre alternant capítols.
Síntaxi i estructura de la redacció a Internet
A continuació, va passar a analitzar com es poden organitzar tots aquests ingredients a Internet. Segons Salvatierra amb la Síntaxis, es a dir, amb yuxtaposició que és el que fas el 98% de les vegades reunint elements que consumim independentment; per coordinació, amb un missatge unitari amb diferents elements; subordinació, on fan per exemple al web de TV3 on el més important és el vídeo i el text només complementa.
Quant a l’estructura, Salvatierra va proposar passar de la tradicional “Pirámide invertida” a la notícia digital. És a dir:
- passar del titular al titular-enlace
- Del lead al Lead-teaser (amb 400 notícies en portada)
- Del cos al cos+enllaços
- I afegir l’apartat de comentaris (que sovint és el que més atrau de les notícies on line)
I com exemple va posar els comentaris acreditats que recull la BBC en les seves notícies.
Sobre el titular va recordar que és necessaris posar paraules clau com marques, noms, topònims, substantius especialitzats, dates, noms propis, tot allò que buscarà la gent als cercadors per trobar el teu article. A més, va recordar que a Internet s’ha de fer una triple titulació:
- Una per la homepage que sigui cautivadora i ben encaixada en la maqueta
- Per xarxes socials i microblogs (és a dir, que tingui 100 caracters per deixar 40 per escriure)
- Per la pàgina de notícies amb paraules clau i va recordar que les majors visites arriben en les 36 hores posteriors a la seva publicació.
El ciberperiodisme està en l’adolescència
Sobre llibres d’estil en redacció a Internet, Salvatierra va recomanar “Los géneros en la redacción ciberperiodística”.
A continuació es va obrir un debat amb els assistents on van sortir qüestions com el dubte de si es demana més polivalència als periodistes joves que als veterans. A aquesta dicotomia entre ““ jóvenes tecnólogos y viejunos tecnófobos”, Salvatierra va assegurar que el motiu és perquè els periodistes joves són més inexperts, menys contestataris, estan més desprotegits i segurament són més acomodats.
També va haver-hi debat sobre la longitud de les peces a Internet. “Passar del paper al digital és com passar del 2D a 3D, té una tercera dimensió que és la profunditat que guanyes amb l’hipertext”, va assegurar Salvatierra.
El conferenciat també va criticar que no s’estan creant continguts periodístics digitals sinó que “s’està bolcant informació”. Per això, va assegurar que “estem en un moment d’adolescència del periodisme digital”. I per assolir la maduresa, va recomanar: “el millor màster en ciberperiodisme és passar una hora al dia mirant la web de la BBC”.