De periodistes emprenedors i periodistes multitasca i la vida desquiciant

Estan sent un mes de desembre molt intens laboral i personalment. Moltes jornades que organitzar, molts canvis, malentesos, projectes, reptes, un sopar de Nadal amb 700 persones, un concurs de fotos, veure la llum amb el màster, enganxada a les xarxes socials, les obligatòries quedades de Nadal amb tants grups d’amics diferents, articles de feminasonline, regals d’amics invisibles infinits, exàmens d’italià, un pianista en l’oceà, molts esdeveniments interessants que no et vols perdre. Estressant, col•lapsant però com diria la meva mare “és culpa teva perquè tu et busques fer tantes coses, si estiguessis quieta una estona...”. Un d’aquells dimarts d’infart terribles, agreujat amb la pluja, un partit del Barça a les 20 que no deixava avançar l’autobús, sms de feina a les 11 de la nit i un sopar d’amics amb notícies tan impactants com nous amants, nous fills, noves ruptures, nova vida de jubilada... vaig trobar un moment per assistir a una nova edició del BCNMediaLab. Era un dia terrible però no m’ho volia perdre perquè ja vaig faltar a la primera edició. El tema: periodistes emprenedors. D’això en sabem una mica. He estat emprenedora dues vegades i estic satisfeta del resultat però un va ser un projecte efímer i l’altre és un projecte que encara és maquíssim però que no hem aconseguit finançar econòmicament.
Els convidats eren Christian De Angelis que ha posat en marxa el web especialitzat en moda Modaes després d’uns anys d’insatisfacció econòmica a Expansión. De Angelis va assegurar que “la moda sembla divertida però nosaltres ho enfoquem de del punt de vista més avorrit possible”. He aquí un ganxo motivador sense complexes! De Angelis va recordar que un emprenedor ha de ser molt polifacètic: ha de saber de CSS, HTML, IVA, contractes amb proveïdors....
A continuació, i quan la sirena infernal d’algun desaprensiu boicotejador de la sala ho permetia, vam escoltar l’experiència del Valentín San Juan que venia de Catalunya Ràdio i ha creat un nou format híbrid entre xarxasocial, televisió, ràdio, música en directe. El Vistinovist.
I finalment, els emprenedors de la meva facultat (UAB) que tenen el portal Patatabrava per estudiants universitaris de tot Espanya que van recordar en la línia del Christian “al final l’última cosa que fas és fer de periodista, t’acabes agafant a escriure un mail com la darrera quota del periodisme”. Els companys de patatabrava.com van recordar que “per guanyar-nos la vida en aquest món haurem de ser uns periodistes multitasca o homeorquestra”. Precisament un dels temes sobre els que es va debatre un dia després a la secció del 10encomunicació de l’ESCACC a la què també assistir. És evident que és un tema que està preocupant i angoixant a la professió.
A la jornada de l’ESCACC alguns defensaven que era molt enriquidor per un professional saber fer de tot. Hi estic d’acord. Jo sóc la primera entusiasta a aprendre a fer alguna cosa nova. Però tinc la sensació que les empreses s’aprofiten d’aquest sentiment per reduir costos. Per què contractar a 4 professionals si hi ha un pringat que pot fer 4 tasques diferents a l’hora? Així un periodista va a cobrir una informació, l’escriu, fa un vídeo, una foto, ho penja a Internet, fa un twit del tema.... és énriquidor sí però té els seus perills. Un és que com treballes en un sentit d’amplitud (obres els braços cap als costats per tocar totes les tecles sobre un tema), això t’impedeix treballar el tema en profunditat. Ets més versàtil, però tot acaba sent precari, superficial i mai pots dedicar-hi reflexió a un tema. L’altra perill és l’angoixa per haver de fer-ho tot que no només t’impedeix concentrar-te un una sola cosa per fer-la bé sinó que a més provoca molt estrés perquè a més l’autoexigència fa que vulguis fer bé les 10 coses a l’hora que has de fer. Està bé ser versàtil i polifacètic però a vegades tinc la sensació que la multitasca ens acabarà desquiciant. Com aquest desembre desquiciador.
I acabo tornat als emprenedors. Dissabte vam fer el sopar de comiat a unes companyes de feminasonline.com que no es desvinculen del projecte però que marxen a iniciar una nova aventura a Anglaterra i Irlanda. Vam fer balanç d’aquests tres anys juntes, del què hem construït, de la satisfacció d’haver creat una comunitat de dones, d’haver elaborat continguts de qualitat per un públic específic però interessant, i d’haver creat uns lligams d’amistat dels què ens sentim molt orgulloses. Independentment que el projecte hagi donat diners o no. L’aportació personal i professional que hem assolit ja ha valgut la pena.