diumenge, 25 de novembre de 2012

Un poema sobre el futuro para un día de elecciones


Esta mañana de elecciones autonómicas, tenía en mi buzón electrónico un correo de un compañero de clase con un poema de Ángel González que se titula Futuro. Estoy convencida que me lo envía en clave electoral puesto que siempre hemos compartido complicidades políticas y preocupaciones sociales, pero ha sido muy oportuno por diversos motivos. Porque Angel González es uno de mis poetas favoritos (seguramente el segundo o tercero de mi lista), y precisamente estos días estoy leyendo su biografía, escrita con prosa lírica y preciosa de Luís García Montero (el poeta que ocupa el primer lugar en mi lista). Y aún más precisamente todavía, porque el título de la biografía es uno de los versos de ese poema que he recibido hoy. Mañana no será lo que Dios quiera.

Así que en clave literaria o en clave política, he pensado que tantas casualidades deberían ser compartidas por si a alguien le inspira reflexiones este poema en un día como hoy.

EL FUTURO
 
 
Pero el futuro es diferente
al porvenir que se adivina lejos,
terreno mágico, dilatada esfera
que el largo brazo del deseo roza,
bola brillante que los ojos sueñan,
compartida estancia
de la esperanza y de la decepción, oscura
patria
de la ilusión y el llanto
que los astros predicen
y el corazón espera
y siempre, siempre, siempre está distante.
Pero el futuro es otra cosa, pienso:
tiempo de verbo en marcha, acción, combate,
movimiento buscado hacia la vida,
quilla de barco que golpea el agua
y se esfuerza en abrir entre las olas
la brecha exacta que el timón ordena.
En esa línea estoy, en esa honda
trayectoria de lucha y agonía,
contenido en el túnel o trinchera
que con mis manos abro, cierro, o dejo,
obedeciendo al corazón, que manda,
empuja, determina, exige, busca. 
¡Futuro mío...!Corazón lejano
que lo dictaste ayer:
no te avergüences.
Hoy es el resultado de tu sangre,
dolor que reconozco, luz que admito,
sufrimiento que asumo,
amor que intento.
Pero nada es aún definitivo.
Mañana he decidido ir adelante,
y avanzaré,
mañana me dispongo a estar contento,
mañana te amaré,mañana
y tarde,
mañana no será lo que Dios quiera.
Mañana gris, o luminosa, o fría,
que unas manos modelan en el viento,
que unos puños dibujan en el aire.

Ángel González: “Sin esperanza, con convencimiento” (1961)

dissabte, 17 de novembre de 2012

Periodistas, como descubridores de cucarachas

“El trabajo del periodista no consiste en pisar cucarachas, sino en prender la luz para que la gente vea cómo corren a ocultarse”
Kapuściński

dijous, 15 de novembre de 2012

Tortosa, la ciutat de les tres cultures


Tortosa que ha estat bajetada al llarg de la seva història amb tres noms diferents, que parlen de la importància d’aquesta ciutat  amb més de 2.000 anys degut a la seva situación estratègica. De fet, Tortosa es troba a mig camí de tres grans capitals perquè Barcelona, Saragossa i València estan gairebé a la mateixa distància i es un punt de connexió entre la Mediterrània i l’Ebre.

D’aquesta manera, va ser Dertosa en l`época dels romans; Després va esdevenir Turtuxa, una de les ciutats més importants de l’Al-Andalus. I amb la reconquista (no m’acaba d’agradar aquesta paraula) cristiana es va convertir en Tortosa, nom que ha perdurat.

Possiblement, una de les èpoques de major esplendor correspon a Turtuxa, quan va arribar a ser un regne de taifa de gran importància. És d’aquells temps que es parla de la ciutat de les tres cultures, atès que convivien de manera harmoniosa cristians, jueus i musulmans. La grandesa cultura i econòmica de Turtuxa va finalitzar quan va ser conquerida per Ramon Berenguer i amb la posterior expulsió de jueus i moriscos. Malgrat això, al comte de Barcelona se li dediquen molts espais, carrers, i establiments de la ciutat.

Pioners en els drets de les dones

Vam contractar una ruta per la ciutat on la guia turística ens va explicar una història molt curiosa sobre el drets de les dones a Tortosa. Segons la guia, un cop els cristians van conquerir Tortosa se’n van endur els homes per continuar amb la conquesta d’altres ciutats de l’Al-Andalus. Ara bé, unes tropes morisques van esperar que els homes marxessin de la ciutat per intentar atacar al ciutat. Les dones es van armar amb timbals i van tocar tan fort que els enemics van pensar que els homes havien tornar i van abandonar la seva intenció de recuperar la ciutat. Gràcies a això, des d’aquell moment està recollit en les cartes municipals que les dones tenen els mateixos drets que els homes. Les dones casades els mateixos que els seus marits, i les solteres els mateixos que els dels seus pares.

Principals visites de Tortosa

La ciutat està declarada Conjunt Històricoartístic i alguns dels seus monuments són Monuments Nacionals.

Es pot comprar una targeta turística per 7 euros que dóna accés a la catedral i el seu museu (que per separat costa 2 euros), als Reials Col·legis (que també costa 3 euros) i al Jardí del Príncep (que costa 4 euros).

Les principals visites turístiques són:

  •        La Catedral : es tracta d’un edifici eclèctic que combina diferents estils (romànic, gòtic, barroc, …) resultat dels diferents moments pels quals ha passat la seva construcció. Si tenim en compte que la seva construcción es va iniciar l’any 1347i encara no està finalitzada. La catedral actual està situada en un punt neuràlgic de la ciutat. Havia estat el foro romano, després va acollir un temple romànic i una mesquita.
  •        El castell de la Suda està considerat Bé d’Interès Nacional. Actualment acull un parador nacional, però es pot pujar per gaudir de les vistes sobre la ciutat i la comarca. Des del castell es pot comprovar fácilmente com la catedral no està finalitzada perquè es veu el sostre tallat com un pati.
  •         Els Reials Col·legis van ser fundats per Carles V per a l’educació dels moriscos i suposen un dels millors conjunts renaixentistes d’arquitectura civil de Catalunya
  •      Jardins del Príncep : és un museu d’escultures a l’aire lliure de Santiago de Santiago. Està format per 24 grups escultòrics que fan un repàs per la història de la Humanitat. A petita escala, però recorda molt al parc de Vigeland d’Oslo.
  •       Passeig per les muralles, també conegut com « passeig de les fortificacions » fa un recorregut pel conjunt fortificat de la ciutat. Tot i que es considera que la ciutat presenta un dels conjunts fortificats més extensos i millor conservats de Catalunya, a mi em van semblar uns espais bastant deixats i abandonats. Res a veure, per exemple, amb les muralles tan ben cuidades d’altres indrets com Girona. A l’oficina de turisme es pot obtenir un mapa amb el recorregut, tot i que el camí no està massa ben senyalitzat i costa de trobar i seguir.
  •         Call jueu : té una extensió molt petita, limitat a quatre o cinc carrers, i sense l’encant que puguin tenir altres calls de Catalunya com el de Girona. Està ben senyalitzat per fer el recorregut.
  •        Museu de Tortosa : inaugurat el setembre de 2012, està ubicat en l’antic escorxador, un edifici modernista de Pau Monguió construït entre 1906 i 1908. El museu acull peces que mostren la riquesa història i arqueològica de les Terres de l’Ebre. Així inclou objectes prehistòrics, de l’època dels íbers, de quan era un munici romà, del període en el qual va pertanyer a l’Al-Andalus, dels anys de la Corona d’Aragó, així com dels temps més moderns i contemporanis.
Més informació:



dijous, 1 de novembre de 2012

La porta, de Magda Szabó

He acabat aquests dies de llegir la novel·la “La porta” de Magda Szabó, un llibre que feia tres o quatre anys que tenia apuntat a la meva llista infinita de “pendents” i que me’l vaig trobar per casualitat a la bibioteca del barri. Havia passat a formar part de la llista gràcies a un programa de llibres deliciós que feien a BTV i que m’encantava però que ja ha desaparegut. D’allà treia moltes recomanacions, que són útils per descubrir obres noves, quan tens tendència a moure’t sempre en un cerce d’autors i lectures.

“La porta” és un llibre diferent. Especialment per l’argument poc utilitzat. I sobretot per la força del personatge protagonista: L’Emerence, la dona de fer feines de la narradora, una escriptora hongaresa de mitjana edat al Budapest dels anys cinquanta.

De fet, l’època i la ciutat en què se situa la novel·la ja resulta una invitación interessant per llegir. Però aquests elements no tenen cap mena d’importància. En realitat, aquesta història podria tenir lloc en qualsevol indret del món. Perquè és la història d’un personatge molt peculiar.

L’autora centra la trama básicamente en una casa. La de la narradora, que é son les dues protagonistas conviuen i treballen. I té lloc la seva relació. Ara bé, l’autèntic escenari de l’obra es troba en la casa de l’Emerence, un lloc del què es parla però que no surt fins al final de la novel·la. I és que tot el llibre gira al voltant del secret que la dona de fer feines sembla guardar a casa seva. La protagonista, els amics i els veïns de l’Emerence es pregunten durant anys què és el que amaga la dona a casa seva, un lloc on mai ha entrat ningú i que custodia com un soldat.

Magda Szabó ha creat un personatge magnífic, complex, estrany, intrigant. Un personatge que et genera al mateix temps tendresa i rebuig. Un personatge que et fa plorar, que et fa pena, però que alhora et fa fastic, odies. Aquesta barreja de sentiments són els que sent l’escriptora que narra la història. Sovint, l’Emerence converteix la seva vida en un infern, però d’altra banda, l’escriptora no pot viure sense ella. És una relació on l’Emerence té tot el poder i manipula la seva senyora a la seva voluntat. Malgrat que al final s’acaben estimant com mare i filla.

L’Emerence és una dona gran, treballadora incansable, dura, miserable, indiscreta, analfabeta, rancuniosa, tancada, aspra, malcarada, difícil, orgullosa. Però després és sacrificada pels altres, entregada, fidel, es preocupa i cuida dels amics i dels veïns, amb una capacitat d'estimar enorme, i és tendra i dolça amb els animals. Un personatge fascinant.

La porta està editat en català per RBA La Magrana al 2005. Aquesta novel·la va guanyar el Premi Femina Étranger 2003 i el Betz Corporation. Szabó (Hongria 1917) és una de les figures literàries més prestigioses del seu país. Existeix una versió cinematogràfica de "La porta" protagonitzada per Helen Mirren.