La mirada crítica de l'Iran queda cega

La setmana passada les autoritats iranianes van detenir a casa seva a Jafar Panahi, el director de cinema iranià més internacional, que havia mostrar el seu suport a l’oposició a Ahmadineyad així com a les diverses mobilitzacions i protestes que es va produir a Iran després de les eleccions. És evident les autoritats iranianes han volgut tancar-li la boca a una de les veus més internacionals i reconegudes. Aquesta notícia ha passat inadvertida en els mitjans de comunicació (només amb algunes notícies breus a les edicions digitals i algun comentari en els escrits). Quasi dos setmanes després, trobo a faltar més mostres de suport de la intel·lectualitat internacional que no va dubtar en manifestar a favor d’un altre director de cinema, Roman Polanski, detingut fa uns mesos per una causa pendent d’abús de menors als anys setanta a Estats Units. In estan les mostres d’indignació i suport?
Panahi era una veu incomoda i oferia en el seu cinema una mirada incòmoda sobre la situació al seu país. A les seves pel·lícules gosava fer una denúncia social de les injustícia que es cometien a Iran i de la censura i la repressió del règim. Tot això vist amb ulls d’infants (que sempre sembla que salven millor la censura). L’any 2000 va guanya el Lleó d’Or al Festival de Venècia per la pel·lícula The Circle on criticava a través de les vivència d’una nena el tracte que reben les dones en el règim islàmic iranià.