Recuperant "els dies passen"

La setmana passada vaig trobar per casualitat a la televisió un documental dels inicis de Sau. El documental es recreava massa en l'"abans de Sau" per quedar tallat i incomplet (malgrat tenir declaracions actuals dels membres de Sau) molt abans del "Més gran dels pecadors". Malgrat la decepció, el reportatge em va fer tornar a buscar les cançons que no havia tornat a escoltar des de feia anys. Em porten als anys d'institut quan les escoltava una i una altra vegada, fins al punt que em vaig sorprendre perquè recordo fil per randa cadascuna de les lletres.

I les lletres, 15 anys després adquireixen nous significats. Eren diferents les històries que em vénien al cap llavors de les què em vénen ara. Els anys, la propia trajectòria, les lectures, les experiències, canvien el sentit de les lletres. En aquests dies no deixo de tararejar aquesta cançó, una de les menys populars però que sempre em va agradar molt i que el pas del temps ha demostrar que se'm va quedar més agafada. I això que avui llegeixo altres històries i altres personatges en aquesta lletra.

Tot passa tan lent, res no ha canviat des d'aquell dia.
Avui recordava aquells moments que estàvem sols
i no calia dir-nos cap paraula
tot ho enteníem només mirant-nos als ulls.
La seva mirada estava plena de misteri
de la seva vida no en podia saber res.
Dels dies feliços queda la tristesa
només ve per dir-nos que no hi ha res etern.
Els dies passen.
No hi ha res etern.
Deixant caure la mà sobre la meva mà gelada
rient-nos de tothom que anava entrant al cafè bar
res no sabia, res no esperava
només volia compartir la soledat.
Els dies passen.
No hi ha res etern.
Ningú sap d'on va arribar
la gent murmurava al seu voltant.
Ningú sap a on va marxar
ella només ens va deixar
records de tristesa
i avui tothom la troba a faltar.
Com podria dir-li que a vegades en silenci
he llegit les cartes que jo mai li vaig enviar.
La mirada trista plena de misteri
jo sóc com ella i la vaig deixar escapar.
Els dies passen.
No hi ha res etern.