Aquesta setmana he assistit a la jornada “Joves i mitjans de comunicació” organitzat per la secretària de Joventut de la Generalitat de Catalunya on s’analitzava quina és la presència i la imatge del jovent en els mitjans de comunicació i es feien propostes per intentar canviar aquests models.
En la jornada es va presentar un estudi del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que mostra que la informació relacionada amb els joves ocupa només el 2% dels informatius quan els joves representen el 18% de la població de Catalunya (jove es considera una persona entre 15 i 29 anys). En aquests casos acostumen a ser temes negatius en el 70% de les notícies els joves són causants o víctimes de conflictes. A més, el CAC conclou que els joves en els mitjans de comunicació no tenen veu, atès que es parla d’ells però en el 65% dels casos les persones que parlen són adults. I finalment, asseguren que es dóna un tractament informatiu paternalista. Segons l'estudi "El tractament informatiu de les persones joves en els mitjans de comunicació" de la Universitat Pompeu Fabra que també es va presentar en la jornada, el 18% d’aquestes notícies són sobre violència, el 12% sobre educació i només l’1% sobre temes com la precarietat laboral o l’associacionisme.
Com a agents educadors que influeixen en els joves, es va demanar el màxim rigor i la màxima responsabilitat. I és que actualment s’estan difonent models com ara la anomenada “generació ni-ni” o imatges estereotipades, quan el que cal és crear referents positius.
Algunes de les propostes que es van plantejar van ser donar veu als joves en aquells fets en què són protagonistes, mostrar els valors positius associats als joves i donar-los espai i integrar-los en el flux d’informació com a fonts. També es va demanar més CREATIVACIÓ, un terme que era la primera vegada que l’escoltava i que vol dir innovació+creativitat.
En la jornada es va presentar un estudi del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que mostra que la informació relacionada amb els joves ocupa només el 2% dels informatius quan els joves representen el 18% de la població de Catalunya (jove es considera una persona entre 15 i 29 anys). En aquests casos acostumen a ser temes negatius en el 70% de les notícies els joves són causants o víctimes de conflictes. A més, el CAC conclou que els joves en els mitjans de comunicació no tenen veu, atès que es parla d’ells però en el 65% dels casos les persones que parlen són adults. I finalment, asseguren que es dóna un tractament informatiu paternalista. Segons l'estudi "El tractament informatiu de les persones joves en els mitjans de comunicació" de la Universitat Pompeu Fabra que també es va presentar en la jornada, el 18% d’aquestes notícies són sobre violència, el 12% sobre educació i només l’1% sobre temes com la precarietat laboral o l’associacionisme.
Com a agents educadors que influeixen en els joves, es va demanar el màxim rigor i la màxima responsabilitat. I és que actualment s’estan difonent models com ara la anomenada “generació ni-ni” o imatges estereotipades, quan el que cal és crear referents positius.
Algunes de les propostes que es van plantejar van ser donar veu als joves en aquells fets en què són protagonistes, mostrar els valors positius associats als joves i donar-los espai i integrar-los en el flux d’informació com a fonts. També es va demanar més CREATIVACIÓ, un terme que era la primera vegada que l’escoltava i que vol dir innovació+creativitat.
Durant la jornada es va presentar també el Decàleg per a un tractament informatiu adequat de les persones joves.
El segon dia de la jornada, el director general de la FUNDACC, Joan Sabaté, va presentar la sorprenent dieta cultural i mediàtica de les persones joves a Catalunya, d’on es desprenia que els principals mitjans utilitzats pels joves són: Internet, la ràdio musical, la premsa esportiva, les revistes i els diaris gratuïts. De fet, la ràdio i la premsa generalista no s’utilitzen fins als 35 o 40 anys. Però la dada que més em va sorprendre és que el 63% dels joves catalans es connecta a Internet regularment. NOMÉS EL 63%. Què fa la resta? A aquesta edat tothom o estudia ( i necessita Internet) o treballa (i qui no té correu electrònic per treballar) o està aturat (i haurà de buscar feina per Internet). Ni tan sols a les xarxes socials?? Qui són aquests joves que no es connecten a Internet? Em sembla un gran misteri.
El director general de FUNDAC va deixar anar una reflexió molt interessant: la opinió pública que es construeix a través dels mitjans electrònics és la mateixa que l’analògica? Quins tipus de valors té? Quins tipus de criteris periodístics?
En relació a la llengua, les dades asseguren que els productes que tenen una difusió més gran entre els joves (videojocs, cine, ràdio musical, premsa esportiva) no tenen la mateixa oferta en català que en castellà. Sabaté també va parlar de la classe social, concepte que segons ell ja no depèn dels ingressos sinó dels estudis i de la professió.
El director general de FUNDAC va deixar anar una reflexió molt interessant: la opinió pública que es construeix a través dels mitjans electrònics és la mateixa que l’analògica? Quins tipus de valors té? Quins tipus de criteris periodístics?
En relació a la llengua, les dades asseguren que els productes que tenen una difusió més gran entre els joves (videojocs, cine, ràdio musical, premsa esportiva) no tenen la mateixa oferta en català que en castellà. Sabaté també va parlar de la classe social, concepte que segons ell ja no depèn dels ingressos sinó dels estudis i de la professió.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada