Conferència a l'IDEC de com sortir als mitjans

L’associació d’antics alumnes de l’IDEC em va convidar a assistir a la conferència "Com aparèixer als mitjans de comunicació i no morir mentre ho intentes” a càrrec del periodista de Catalunya Ràdio, Francesc Cano @francesccano. Tot i que la xerrada estava sobretot adreçada a professionals d’altres àmbits (arquitectes, advocats, …) responsables d’entitats i empreses, i no tant professionals de la comunicació, sovint agraeixo tenir l’oportunitat d’aturar-me en en la voràgine de la frenètica activitat diària que no deixa temps per pensar i reflexionar. També m’ajudar molt a endreçar el meu pensament comprovar com un altre explica i ordena de forma teòrica la teva pràctica diària. Són moltes les reflexions i perspectives que s’obren escoltant a un company, per molt que comparteixis al 100% les seves opinions i que fa temps que estiguis aplicant els seus consells.
Cano va començar definint què és el fet noticiable recordant que els periodistes reben uns 250 correus al dia demanat publicació de la seva informació, i va instant a “callar si no tens res a explicar”. El periodista va explicar a l’audiència quins ingredients de contingut i de forma ha de tenir el fet noticiable. Com ara ser una novetat, tenir un ingredient de proximitat (recordant que sempre serà més notícia un mort per accident en una carretera de la Seu per un mitjà de la Seu que 50 morts en un poble perdut de la Xina). De fet, Cano va recordar que fa uns anys quan arribaven tantes pasteres a Espanya que aquest fet ja no suposava cap novetat ni notícia, es va decidir “tàcitament” que “l’arribada de menys de 100 immigrants en pastera” no era notícia.
El periodista també va destacar la importància que el fet tingui un interès humà i va convidar a conrear el do de l’oportunitat, és a dir, saber reconèixer quin és el teu moment per sortir als mitjans i aprofitar-ho.
Quan a la forma va confessar que sempre és més efectiu que li donem la feina acaba al periodista. En aquest sentit, se’m va ocórrer que aquesta deu ser la única ocasió en què és un èxit que et plagiïn un text i el facin passar per propi, quan un periodista fa còpiar/pegar de la teva nota de premsa. Vaig recordar els professors que m’envolten i es passen la vida “caçant” plagis en els treballs dels seus alumnes. Avui en dia fer un treball amb “corta/pega” és molt és fàcil que quan jo estudiava, tot i que no entenc com els alumnes pensen que el professor es creurà que s’ha llegit tanta bibliografia i que a més no tenen ni la picardia d’escriure les idees dels altres amb les paraules pròpies. Ni que sigui per dissimular i per al menys fer un exercici de processar la informació.
El periodista de Catalunya Ràdio va reconèixer que tenir un fet noticiable no és fàcil però que ningú es desanimi perquè es pot construir. Com? Amb estratègies com convocant un esdeveniment, convidant una personalitat, o opinant. En aquest sentit, Cano va explicar que el Col•lectiu Ronda (d’advocats laboralistes) sempre que hi ha un conflicte laboral s’oferia per opinar fins que ha acabat creant una relació de confiança i ara els mitjans sempre els truquen per obtenir el contrapunt de la versió d’una empresa.
Francesc Cano va finalitzant oferint alguns consells per assolir aquesta fita de sortir als mitjans: comptar amb bona base de dades actualitzada, tenir constància, ser pròxim i accessible (que m’ho diguin a mi que he gestionat entrevistes en Cap d’Any, nit de Nadal o Nit de Sant Joan), trucar per oferir entrevistes, enviar la llista d’experts, conèixer les rutines i horaris del sector, cuidar la relació amb els mitjans (amb un regal per Nadal), buscar l’oportunitat i donar les gràcies quan et treuen.