Periodistes, més necessaris que mai

 

“Més necessaris que mai”, aquest ha esta el lema del VII Congrés de Periodisme que s’ha celebrat ahir i avui a Barcelona, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i que ha aplegat més de 700 professionals de la comunicació.

Va ser molt inspiradora la conferència inaugural de Jodi Kantor, periodista d’investigació del New York Times que va guanyar el Premi Pulitzer per destapar el cas dels abusos sexuals de Harvey Weinstein, que va donar lloc al moviment MeToo. Kantor llançava la hipòtesi que aquella cas no hauria tingut l’impacte que va tenir al 2017 si es publiqués avui en dia perquè llavors ningú va qüestionar la credibilitat dels fets denunciats al reportatge d’investigació amb documentació i evidències, i ara es posen en qüestions els fets i les veritats demostrades, i perquè segurament les dones no es llençarien a compartir el seus testimonis i experiències a les xarxes de forma espontània com vam fer llavors. “El progres de les dones, dels col·lectius, e la societat no seran possibles si sense informació correcta i fets sòlids”, va recordar Kantor, que també va fer dos suggeriments.

En primer lloc, va afirmar que “la veritat està en perill” però no tenim pla col·lectiu per salvar la veritat. Va posar l’exemple de com la comunitat científica s’ha organitzat i té un pla per combatre l’emergència climàtica. Però la professió periodística no té cap pla col·lectiu per defensar la informació i la veritat que estan en perill.

El segon suggeriment va ser una invitació a mirar més enllà de les noticies, per identificar aquells temes delicats, aquelles qüestions incòmodes, aquelles caixes negres que no estan en l’opinió pública i no es visibilitzen.

Kantor ens va fer connectar amb la funció al servei de la democràcia i els drets humans que té aquest meravellós ofici i amb el motiu pel qual molts de nosaltres vam escollir aquesta professió: estaven convençuts que explicar el món era la millor feina del món. Encara ho és, però ara el món és molt més complex.

En una setmana que va començar amb un president d’un govern autonòmic fent un discurs de dimissió ple de mentides i bulos i durant una setmana on companys de mitjans de comunicació han hagut de defensar en un judici la necessitat que té la professió de protegir les fonts, aquestes paraules de Kantor tenen més sentit que mai. Com també el fet de trobar-nos com a professió, fer força col·lectiva per afrontar alguns dels reptes que tenim com a periodistes i com a societat.

Així, durant aquest dia i mig hem pogut reflexionar sobre discursos d’odi, desinformació, la convivencia amb nous perfils professionals com els creadors de continguts informatius, la intel·ligènia artificial i la precarització de la professió. Sobre la precarització, alguns estudis que s’han compartit durant les ponències mostren com Espanya és dels 5 països d’Europa amb pitjors condicions laborals dels periodistes. Amb una professió que té condicions dignes de treball és difícil fer un periodisme digne.  I aquí la precarietat té majoritàriament rostre de dona. Una altra dada rellevant ha estat que la principal preocupació per les dones periodistes és la conciliació, mentre que per als homes periodistes aquesta és la 5a preocupació. També s’ha recordat com les dones són majoria en les facultats i també en les redaccions però a mida que van fent anys van desapareixent de les redaccions per les dificultats de conciliació.

El Col·legi que ha celebrat avui els seus 40 anys d’existència, també s’ha aprovat la reforma del codi deontològic de Catalunya que datava de l’any 1992. L’actual text aprovat avui s’ha actualitzat al nou context inclouent modificacions per tenir en compte aspectes com ara el tractament de la salut mental, la crisi climàtica, la diversitat, la intel·ligència artificial i la cobertura dels conflictes amb una perspectiva de pau.