Dinar en un fast-food de l’estació de Sants amb una amiga que ha d’agafar el tren a Donostia, on fa anys es va traslladar a viure-hi, i que cada any torna a Barcelona a passar les vacances amb la seva família i marxa fastiguejada dels atacs dels mosquits tigre a ella i a la seva filla petita.
En aquella conversa a corre-cuita m’explica que la seva germana fa dos mesos que viu a Frankfurt on s’ha traslladat amb les seves dues filles petites (menors de 4 anys) perquè el seu marit (català com ella) fa uns sis mesos que està treballant allà. Ha trobat feina a Alemanya després de molts mesos d’atur i de buscar-ne durant molt de temps a casa seva, Barcelona. Però el més sorprenent és que la seva germana amb només dos mesos de vida a Alemanya (i el marit amb menys de sis mesos de cotització) ja reben tot un seguit d’ajuts socials envejables. Tenint en compte que el seu marit cobra un sou prou acceptable. M’explica que els han fet un exhaustiu estudi dels seus ingressos, situació, entorn on viuen, equipaments que tenen al barri, a casa seva (prenent nota dels electrodomèstics que tenen per exemple). L’Administració li paga tres hores d’alemany gratuït a la mare cada dia, i mentrestant una escola bressol gratuïta per la nena més petita i una escola bressol durant tot el dia per la més gran. Per aquesta última només ha de pagar 20 euros ... a l’any! De tota manera, el que em va deixar en estat de shock va ser quan em va explicar que feia unes setmanes la seva germana havia rebut una carta on l’Administració li comunicava que havien revistat la seva situació econòmica i havien arribat a la conclusió que amb els ingressos actuals que tenien no era possible gaudir d’un temps d’oci familiar de qualitat, i que l’Administració considerava que per als infants era fonamental en el seu desenvolupament. Per tant, els assignaven 100 euros mensuals per nena perquè pugessin dedicar-ho a oci. L’Administració alemanya et dóna 200 euros al mes per oci! Perquè hi creu en l’oci, en el temps lliure, ... que per cert està reconegut com a fonamental en la Declaració Universal dels Drets dels Infants, i certament és un dels indicadors de pobresa infantil que estudia el Defensor del Menor. Mentrestant a casa nostra, en la terra del lleure educatiu, alguns càrrecs electes estan demanat 5 o 6 anys d’empadronament perquè els infants puguin rebre beques de menjador, negant als més petits el dret a una alimentació saludable.
dijous, 25 d’agost del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada