M'encanta descobrir noves paraules, sobretot si són poc conegudes i ajuden a definir una realitat que existia però a la què jo no sabia posar-li nom. I cada vegada que succeeix aquest petit miracle, em prometo que aquella troballa no serà en va. És a dir, no només vull incorporar-la al meu diccionari personal sinó que em poso l’uniforme de la responsabilitat de contribuir a la seva difusió entre els meus coneguts. Malauradament, no sempre acompleixo tot allò que em prometo a mi mateixa (però Déu ni do les promeses realitzades que tatxo cada setmana de la meva llista de temes pendents). I aquí va una més.
Aquesta setmana fullejant les primeres pàgines del llibre “La revolución de la riqueza” dels sorprenents Alvin i Heidi Tofflen he descobert la paraula en castellà “quisicosas”. El traductor del llibre ens fa aquest regal il·lustrant-nos sobre el significat d’aquesta paraula. Es tracta d’una traducció de la paraula “factoids” inventada pel periodista Norman Mailer (un dels grans noms del Nuevo Periodismo, aquella tendència periodística dels anys 60 i 70 que em va reconciliar amb la professió quan estudiava a la facultat) en el seu llibre sobre Marilyn. La paraula es refereix a, i cito al traductor: “verdades parciales o extrapoladas sin valor real para el conocimiento y que proporcionan una información poco significativa”.
Aquesta setmana fullejant les primeres pàgines del llibre “La revolución de la riqueza” dels sorprenents Alvin i Heidi Tofflen he descobert la paraula en castellà “quisicosas”. El traductor del llibre ens fa aquest regal il·lustrant-nos sobre el significat d’aquesta paraula. Es tracta d’una traducció de la paraula “factoids” inventada pel periodista Norman Mailer (un dels grans noms del Nuevo Periodismo, aquella tendència periodística dels anys 60 i 70 que em va reconciliar amb la professió quan estudiava a la facultat) en el seu llibre sobre Marilyn. La paraula es refereix a, i cito al traductor: “verdades parciales o extrapoladas sin valor real para el conocimiento y que proporcionan una información poco significativa”.
Quantes vegades ens trobem els mitjans de comunicació del nostre país immersos en la missió que ens convencem que estem davant d’una informació transcendental quan no és més que un fet irrellevant que ells volen convertir en gran notícia. El pitjor és quan la resta de mitjans per no quedar-se enrera pugen al carro de la “quisicosa” i sorgeixen les notícies col·laterals a partir d’aquesta. I no parlo només de la premsa rosa o dels programes de televisió de successos o sensacionalistes, sinó que tots cauen en el algun moment en la temptació de la “quisicosa”, en ser capaços de fer que el carrer vagi ple d’una notícia sense interès periodístic que hem convertit en estrella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada